dimecres, 29 de juny del 2011

LOS RECORTES DE AGUSTÍ, SENTENCIADOS POR ILEGALES



Hui la reCCOOrdà vos ofereix la nota informativa de la secció sindical al respecte de la sentència que declara il·legals els recortes salarials aplicats pel govern de Lorenzo Agustí als treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Paterna, el reçò mediàtic abastat amb dita victòria judicial que anirem actualitzant tal com es vaja ampliant i, finalment la nostra opinió de tot plegat:

La sección sindical de Comisiones Obreras del Ayuntamiento de Paterna, a través de la Confederación Sindical y sus servicios jurídicos planteó hace unos meses recurso contencioso administrativo sobre los recortes a los empleados públicos, tanto los del 5% estatales por parte del Gobierno de Zapatero, como los que Lorenzo Agustí impuso unilateralmente  a todos los trabajadores y trabajadoras del Ayuntamiento de Paterna mediante acuerdo plenario del 28 de junio de 2010, por el que se redujeron distintas retribuciones como los complementos de productividad en un 30%, la suspensión de la aplicación del manual de productividad, la suspensión del fondo social, la suspensión de las garantías de las condiciones retributivas, y las ayudas económicas para estudios.

Ahora el Juzgado de lo Contencioso Administrativo número 7 de Valencia nos da la razón y saca tarjeta amarilla al equipo de gobierno de Agustí, al decir  textualmente que “no se ha respetado el trámite de la negociación colectiva, vulnera lo previsto en el artículo 8 del convenio…”, estimando parcialmente el recurso (es decir lo concerniente a Paterna), y retrotrayendo las actuaciones a fin de que se sometan a negociación, lo que convertiría las retribuciones no percibidas en vigentes y exigibles.
QUE PASA AHORA?
Desde CCOO pedimos prudencia a todos los trabajadores y trabajadoras, somos conocedores de que la situación es delicada y el camino a recorrer largo y duro, desconocemos por el momento si el Equipo de Gobierno continuará sin negociar y apelará la sentencia, lo que les daría unos meses sin ejecutarla,  pero que en el caso de que nos diesen la razón de nuevo el taxímetro habría continuado en marcha y las cantidades del erario público que se nos adeudarían serían mucho mayores.

No obstante la sentencia nos produce satisfacción por varios motivos, en primer lugar porque los trabajadores y trabajadoras de este ayuntamiento necesitábamos alguna buena noticia por pequeña (o temporal) que pueda resultar, porque no podrán seguir diciéndonos que nunca pierden contenciosos, pero sobretodo porque la mayoría de recursos interpuestos se basan en la misma  falta de negociación que en este caso ha quedado de manifiesto, y que nos debe de servir para continuar exigiendo que no se vulnere la negociación colectiva en este ayuntamiento.

Queremos recordaros que el recurso por los mismos motivos presentado por UGT está pendiente de sentencia, y el de STAS-IV pendiente de juicio, lo que demuestra que la unidad sindical ha sido un hecho e invitamos a las nuevas secciones sindicales, representativas y no representativas, se unan a la lucha por nuestros derechos.
Seguiremos informando y os daremos completa información en el caso de tener  que reclamar lo que se nos adeuda.


La notícia a la premsa escrita (Levante-EMV):

També als mitjans digitals:
La nostra opinió:

Poc més es pot afegir: No més contextualitzar i dimensionar com cal aquest fet. No es pa del gust de ningú anar pels tribunals i esperar llarguísims mesos o anys per que et donen el que et pertoca. Els sindicats seriosos -i CCOO, de fet, ho és- entenen la via judicial com la última posibilitat d'acció sindical. Tot i aixó, vista l'actitut mostrada per l'equip de govern, esta última posibilitat devé en primera i única quan ni t'escolten, ni et reben, ni et pregunten, ni t'informen com legalment estan obligats, ni et fan cas quan pots parlar.

CCOO ha sigut exquisit en el tracte dels asunts laborals amb l'Ajuntament: Ha mostrat la seva disconformitat quan ha tingut la informació pertinent -habitualment tard-, ha exposat la seva opinió, ha oferit alternatives que ha entés com més justes i igualitàries, fent, per tant, crítica constructiva, ha advertit verbalment als foros corresponents de les il·legalitats detectades, ha anunciat repetidamente la seua intenció de denunciar tot el que siga contrari a dret i en defensa dels treballadors, ha interposat els recursos administratius previs davant el propi Ajuntament, inclós quan éstos no eren preceptius o obligatoris i finalment, no més finalment, després de rebre repetida i sistemàticament en cadascú dels asumptes la callada com a responsta, la absència de negociació com a sistema de treball i el ninguneig com a consideració més habitual, no més en eixe punt, ha acudit has tribunals.

Aixó suposa temps, espera, desgast, desànim, no més es pot pensar que es tracta de una tàctica preconcebuda per un equip de govern amb un sentit molt particular del significat de les paraules democràcia, justicia, responsabilitat política, igualtat, gestiò eficaç o utilizació eficient dels recursos humans i materials.

Qualsevol que conega un poc el mon dels jutgats sap que tot el que es puga arreglar fora o abans de un juí es quasi sempre més òptim. També deu conéixer que pleitejar davant l'Administració és jugar a David contra Goliat i molt clar ho tens que tindre i molt i molt documentat tot el que reclames per abastar un percentatje significatiu d'exit. Ells tenen els mitjans, els asesors, la disposició d'un gabinet jurídic en nòmina, especialistes en cada matèria amb titulació universitària i molts anys d'experiencia en la funció pùblica, tenen el poder del temps que faça falta que dediquen els seus funcionaris perque ells els paguen les nòmines i si cal, asesorament extern pagat pel poble de Paterna. Jugen amb diners i temps d'altres i es nota. Caldría afegir entre els seus poders, el poder del que mana, amb tot el que aixó representa quan es tracta de treballadors interins, eventuals, o amb poques o cap ganes de tindre problemes -creguem que ja s'enten aixó-, pero en aixó, en el que respecta als xicons de CCOO, han punxat en os. En front, no més uns treballadors de a peu amb més o menys coneiximents sobre según que cosa i -aixó sí- l'excelent assesorament jurídic que els ofereix els seus sindicats, als quals aprofitem des d'aquestes línies per agraïr i felicitar la seua impagable labor, malgrat que sempre estan més que saturats de feïna i complixen amb el mijor grau posible de profesionalitat.

I tot i aixó, hem guanyat.

I pot ser, quasi segur, l'equip de govern apelara esta sentència. I esperarem més encara per que ens tornen els diners que ens pertoquen i que mai ens devien haber llevat. És la actitut clàsica del nostre estimat alcalde: la fugida cap endavant. No escoltà als sindicats en Taula General de Negociació, no va escoltar als partits de la oposició al Plé de l'Ajuntament i ara no vol escoltar a la Magistrada del Jutgat de lo Contenciós-Administratiu número 7 de València quan sentència que no es que esté mal, equivocat o tinga algun defecte de forma: ES QUE ES CONTRARI A DRET, poques expresions judicials poden ser més clares, pero no hi ha més cec que el que no vol vore.

O pot ser que tots estem equivocats i el món esté en contra del Sr. Agustí.

I pot ser ara, recien encetada la nova legislatura, encara que amb el mateix partit i alcalde al capdavant, amb noves cares a les regidories, el moment de ser un poc més humil, tindre una mica de talant i consideració cap als legitims representants del treballadors, escoltar un poquet, aparcar la apisonadora, deixar el autisme com el que és: una tristísima enfermetat que prou mal fa en els que la pateixen  i en els seus familiars i entorn i treballar de veritat i de valent pel poble que ens paga i al que debem servei com cal i no malbaratar temps, sous i diners dels seus impostos en creuades teledirigides pels menys capaços i més beneficiats d'aquesta legislatura. No sabem si serà per voluntat pròpia o per precaució pero estem segurs que aquesta sentència marcarà un abans i un després en la relació laboral d'aquest Ajuntament.

Moltes gràcies a tots els que han recolçat aquesta justa causa: Treballadors, sindicats (els de veritat), partits polítics, mitjans de comunicació, veïns i amics. S'ha fet justícia.