Només han durat 2 mesos. De la mateixa forma en què es va organitzar un acte per a la seua presentació, amb presència de la premsa escrita, ara ixen per la porta de darrere i trobem a faltar el mateix tractament. Igual va a ser que inaugurar, estrenar o innovar ven molt i molt bé, però que les coses duren quatre dies, fracassen o demostren ser una inutilitat completa, doncs, bastant menys.
A més, si s'informa d'una novetat, com és el cas i no s'informa que 2 mesos després ja no existeix, pot fer pensar al veí que segueix vigent i en marxa, per tant, cridar a l'engany pur i dur.
A l'agost sí, però ara ja no és necessari “augmentar la presència policial de forma ecològica i, al seu torn, més propera al ciutadà... transmetre una major sensació de seguretat i control en la via pública en poder contar ràpidament amb l'assistència dels agents sempre que siga necessari... per a adaptar la ciutat als principis de mobilitat urbana sostenible... enfortir i millorar el seu treball, potenciar l'ús d'energies menys contaminants i sostenibles”, tal com es va publicar en diferents mitjans, quan els aparells avui retornats eren la solució i la panacea.
Durant l'escassa presència dels patinets en la Policia Local, la seua utilització ha sigut mínima i “patrocinada”. Traduint l'anterior, resulta que no hi ha hagut voluntarietat per part de cap de les desenes d'Agents per a utilitzar-los en el seu servei diari, ni tampoc s'ha arribat a decidir pels comandaments de la policia quina unitat o unitats havien de fer-ho. Per tant, ni voluntari, ni manat. L'única forma de traure els enginys de modernitat al carrer perquè els veren els veïns ha sigut a força de pagar serveis extraordinaris els Agents.
A les hores, entre el lloguer i les hores extraordinàries, quant ha costat al veí paterner l'ocurrència dels patinets? Doncs, sense comptar amb totes les dades oficials, doncs no han sigut facilitades, sí podem afirmar que la despesa oscil·la entre els 12.000 i 18.000 euros per un mes, ja que al setembre, majorment han estat aturats i guardats en diferents retens.
Quant al repartiment de les hores extraordinàries per pujar-se al aparatet també té particularitats a destacar. Crida poderosament l'atenció que, segons les dades disponibles, només uns 20 dels 120 policies de la plantilla han realitzat aquests serveis, sent que algun d'ells ha repetit, “tripitit” i fins a “quatripitit”, mentre un centenar dels seus companys ni s'ha estrenat.
Per més inri, el 90 % d’ells son “els de sempre”, incloent a més d’un delegat sindical dels de sempre, els mateixos que, en assemblea van acordar no realitzar serveis extraordinaris, assemblea, per cert, en la que també es va acordar la brillant ideia de la vaga a la japonesa...
Si el lector, amb tal dispendi de diners i tal èxit del nou invent ja ha arribat al súmmum d'indignació, que tampoc es done a la depressió, doncs, fent gala de la seua major virtut (la imprevisibilitat), els nostres polítics són capaços de resoldre l'assumpte a cost zero. Com? Amb alguna gestió eficient que compense les seues destarifos. No! Ho poden aconseguir fent-ho malament, després pitjor i finalitzant molt pitjor. Ho expliquem:
L'assumpte del lloguer pot resoldre's si es fa cas a l'informe de la Secretaria de l'Ajuntament en la qual determina com a “irregular” la contractació i/o adjudicació del servei de segway, per tant, sobre la base d'açò potser, pot ser que, potser, el alquilador es poguera quedar sense cobrar.
Quant a les hores extraordinàries degudes a la policia, doncs tirant del manual de la crisi que tot ho excusa, igual fins als proposen compensar aqueixos patí-serveis acordats a canvi d'efectiu (recordem que gratis no es pujava ni déu) per dies festius, la qual cosa redundarà negativament en els sous bi-rebaixats dels policies i en els serveis futurs minvats per l'absència d'aquests Agents que gaudiran de més dies de festa no demanats.
La devolució dels segways ha coincidit pràcticament amb la defunció en accident a bord d'un d'ells de Jimi Heselden, amo de l'empresa distribuïdora a nivell mundial, però convindran amb nosaltres que sobren amb els arguments exposats per a traure-li punta a aquesta coincidència luctosa.
